Curses de braus: Prohibició de tortura o de llibertat?
Desde de la prohibició de les curses de braus, ahir mateix, s’han sentit molts debats i opinions de ben variades. La plataforma “Prou!” va entregar la ILP al parlament amb la intenció de que aquest l’aprobés i així abolir les curses de braus, i aixi ha sigut. Amb 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions, estem doncs davant d’un canvi important a Catalunya.
Una de les més horroroses i sagnants tradicions que venia sent una tortura animal desde feia ja molts anys, perfi abolida a Catalunya.
La opinió sobre la plataforma “Prou!” era ben clara: Prou tortura animal. Però no cap dubte de les altres conseqüències que tenen les curses de braus: Milions de diners perduts per l’estupidesa de donar espectacle a la matança d’un animal, patiment del animal poc a poc al llarg de l’espectacle i sense dubte una tradició que és dona a conéixer com a art i cultura i per a mi, no és ni una ni l’altre.
Senyores/s, és absurt donar a coneixer tradició més bèstia com a art i cultura. És doncs aquest pais, un pais on la gent s’ho passa bé i dona diners per a veure com un home fa perdre la vida a un animal, el qual també pateix i té sang i cor? SI! Ho és! I això no és el més trist de tot, sino la resposta dels assassins envers la prohibició.
Els practicants d’aquesta tradició, coneguts
també per el seu amor etern cap a Espanya i les seves tradicions són ara els enfurismats que criden venjança per a aquesta prohibició. No era d’esperar doncs, l’incident que va tenir ahir a Barcelona quan Enrique Guillen(practicant i assassí) va entrar en un establiment on estaven reunits joves de l’esquerra republicana i sense pensar-s’ho es va dirigir a causar mal a aquests. Un ferit va acabar a l’Hospital Clinic, però que era d’esperar d’un home que porta tants anys dedicant-se a la tortura animal? Gent completament cega que no vol veure la realitat que li estan posant davant dels ulls, perquè la realitat és que realment és tortura.
Molts han sigut els pro-taurins que deien que aquesta prohibició ha sigut un tall de llibertat, una repressió en tota regla, fins i tot el començament d¡una dictadura. És doncs llibertat el dret a causar mal i matar a un animal per amor a un país? És llibertat jugar amb el dolor i els sentiments d’un animal per a treure beneficis propis? És llibertat la tortura i el dolor cap un ésser viu anomenant-lo CULTURA I ART?
Ara només queda avançar arreu del país per abolir un cop més aquesta tradició que tant de mal ha fet i esta fent en aquest país.
