29S: Altres temes a valorar.

Des del 29 de setembre fins avui s’ha pogut anar observant i llegint noticies, articles i opinions ben diverses arreu del pais sobre la vaga general, malgrat que és un tema interessant, ja l’hem pogut comentar i opinar els darrers dies. Per tant, no pretenc fer una valoració del que va ser la vaga general, perquè en aquest àmbit ja s’ha parlat prou, hauriem de valorar el seguiment de la lluita i no estancar-nos en un “29 de setembre”.

Per a concretar més, el seguiment de la lluita no pot ser realitzat per una minoria, no podem ser la minoria combativa i anticapitalista la que segueixi lluitant conta aquesta reforma laboral, és insuficient. Es necessita la consciència de la població, sobretot, del jovent, perquè no estem fent res més que lluitar en el present per millorar un futur, futur que estarà en mans d’aquests, del joves que han de  ser conscients de la situació i prendre iniciatives. Degut a la importància que arriba a tenir la conducta de la gent jove, actualment i sempre, ha fet plantejar ara si l’actual educació i formació és l’adequada per a crear un futur millor o per a que aquest present es mantingui inconscientment i sense alteracions.

Cal doncs, una lluita directa cap a aquesta educació i formació básica i insuficient per al conscienciament del poble, no és fàcil ja que el sistema vigent s’ha encarregat de mostrar una educació basada en la ignorància i la passivitat, creant així un jovent ignorant, egoista i consumista, que només és capaç de veure per el seu propi benestar present, sense ser conscient de la història, de les lluites, dels drets i de la importància que aquests comporten en la situació vigent. Com ja s’ha pogut veure en les darreres entrades del blog, és un tema força important ja que si l’actual educació segueix sense canviar en molts anys , el futur és cada cop més negre.

Ara bé, si els joves són els que han de lluitar per a crear un millor futur i no ho fan, qui són els que han de lluitar per a uns joves millors? Malgrat l’alt percentatge de passotisme entre els joves, existeix una minoria de jovent alternatiu conscient de la situació, format i preparat per a combatir la ignorància i el passotisme popular, encara així, continuem sent una minoria, incapaç actualment de fer grans canvis per la repressió del sistema.

Per això, ara més que mai cal seguir plantant cara a les noves retallades, reivindicar per els nostres drets i alçar la veu, perquè per construir i crear un futur alternatiu, cal crear gent alternativa, i això només és possible despertant consciències.

Curses de braus: resposta de ràbia

Després d’escriure ahir la nova entrada al meu blog sobre les curses de braus, avui ja he pogut observa dos noves notícies més sobre el tema. Com s’esperava no ho deixerien així els pro-taurins, així que després de l’incident que va causar un ferit a l’Hospital Clínic, el culpable de tots els danys causat al local i als militants que eren allà dins, s’ha disposat a negar tots els incidents. Com és possible? Però això no s’acaba aquí, sino que Enrique Guillén, a més, va amenaçar al poble Català dient: ““La dictadura del nacionalismo catalán dictó sentencia, ahora las represalias contra el pueblo catalán llegarán” i “os vais a enterar, esto no va a quedar así, ahora iremos a por vosotros, Esquerra, Iniciativa, el señor Benach y el Portabella”.

Quin home més valent! Jo crec que serà capaç de tornar a entrar a un local on hi hagin un grupet de joves republicans i independentistes per a tornar a fer servir la seva violència de la qual segur que n’està ben orgullós. Però és aquesta la forma d’intentar arreglar-ho? O es que descarrega la seva ràbia en el punt més fàcil perquè sent la impotència de no poder fer res davant la llei que ha destrossat aquesta horrible tradició? En qualsevol cas, esperem que aquest caradura acabi com es mereix.

Tornant a les respostes de la societat, concretament del poble català, la més sorprenent a sigut la reacció d’una gran part de la població envers la prohibició. Des d’ahir s’han arribat a enviar milers de missatges amb un contingut sorprenent: “Si Catalunya prescindeix dels toros, els aficionats prescindirem de Catalunya: els seus productes i serveis. Passa-ho.” I també córre el rumor per internet del boicot contra els productes catalans i els seus serveis.

Bones respostes Catalans protaurins!! No sembla que hagin acabat d’entendre la intenció d’aquesta prohibició, ni ells ni alguns del PP.

Senyora Esperanza Aguirre, si es creu que l’abolició de les curses de braus és part de la intenció de  trencar els llaços amb espanya és perquè vostè ho vol veure així per tenir doncs, alguna excusa més per treure-la en cara davant del poble català.Els que hem donat suport a l’abolició de les curses de braus, no dubtem en donar el mateix suport a la resta d’espanya i si fes falta, a la resta del món, com ja he dit, és una questió de tortura, no de política.

Curses de braus: Prohibició de tortura o de llibertat?

Desde de la prohibició de les curses de braus, ahir mateix, s’han sentit molts debats i opinions de ben variades. La plataforma “Prou!” va entregar la ILP al parlament amb la intenció de que aquest l’aprobés i així abolir les curses de braus, i aixi ha sigut. Amb 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions, estem doncs davant d’un canvi important a Catalunya.

Una de les més horroroses i sagnants tradicions que venia sent una tortura animal desde feia ja molts anys, perfi abolida a Catalunya.

La opinió sobre la plataforma “Prou!” era ben clara: Prou tortura animal. Però no cap dubte de les altres conseqüències que tenen les curses de braus:  Milions de diners perduts per l’estupidesa de donar espectacle a la matança d’un animal, patiment del animal poc a poc al llarg de l’espectacle i sense dubte una tradició que és dona a conéixer com a art i cultura i per a mi, no és ni una ni l’altre.

Senyores/s, és absurt donar a coneixer tradició més bèstia com a art i cultura. És doncs aquest pais, un pais on la gent s’ho passa bé i dona diners per a veure com un home fa perdre la vida a un animal, el qual també pateix i té sang i cor? SI! Ho és! I això no és el més trist de tot, sino la resposta dels assassins envers la prohibició.

Els practicants d’aquesta tradició, coneguts també per el seu amor etern cap a Espanya i les seves tradicions són ara els enfurismats que criden venjança per a aquesta prohibició. No era d’esperar doncs, l’incident que va tenir ahir a Barcelona quan Enrique Guillen(practicant i assassí) va entrar en un establiment on estaven reunits joves de l’esquerra republicana i sense pensar-s’ho es va dirigir a causar mal a aquests. Un ferit va acabar a l’Hospital Clinic, però que era d’esperar d’un home que porta tants anys dedicant-se a la tortura animal? Gent completament cega que no vol veure la realitat que li estan posant davant dels ulls, perquè la realitat és que realment és tortura.

Molts han sigut els pro-taurins que deien que aquesta prohibició ha sigut un tall de llibertat, una repressió en tota regla, fins i tot el començament d¡una dictadura. És doncs llibertat el dret a  causar mal i matar a un animal per amor a un país? És llibertat  jugar amb el dolor i els sentiments d’un animal per a treure beneficis propis? És llibertat la tortura i el dolor cap un ésser viu anomenant-lo CULTURA I ART?

Ara només queda avançar arreu del país per abolir un cop més aquesta tradició que tant de mal ha fet i esta fent en aquest país.

Sense burka ni niqab, sabor a llibertat?

Fa unes poques setmanes, el Senat Espanyol va aprovar una llei que fa que el seu parlament prohibieixi l’ús del burka i el niqab en espais públics, inclós al carrer. Ens han donat a entendre aquesta prohibició com un pas endavant de les dones musulmanes, de la seva igualtat i llibertat. Tots sabem ja les característiques de les dones musulmanes; dones atrassades, oprimides, sense cap dret ni llibertat ninguna.

Es d’extranyar però, que ara suspitosament els partits de dretes hagin fet arribar una llei al Senat amb l’intenció de millorar la llibertad i la igualtat de les dones ja que no em sembla recordar cap avenç de les dones per part de cap partit polític de dretes.

Però quina és la realitat? La realitat és que les dones que creiem atrassades, oprimides i sense cap dret ni llibertat ninguna, són aquelles que portaven un burka o niqab per la seva religio, les seves creençes. És la prohibició del burka i el niqab, millor dit, la prohibició d’anar vestit amb el que et vingui de gust, un avenç de llibertat i igualtat de les dones musulmanes? La veritat és que no.

Les dones que han quedat prohibides de portar burka o niqab, segueixen sent les mateixes dones “oprimides i atrassades” que em cregut sempre, probablament les seves condicions de vida han empitjorat amb la gent del seu entorn o simplement han seguit com abans, les seves condicions laborals no han millorat, és més, segueixen sent lamentables a l’estat Espanyol.

La prohibició de la teva vestimenta i a més, significativa per tu per alguna creença, em sembla realment un acte de repressió contra la llibertat de les dones, perquè no la fa més lliure la prohibició d’anar sense, sinò el dret a decidir si el volen portar o no. El que realment la podria fer més lliure és l’avenç de condicions laborals i de vida de les dones en general, sense importar el vestit o creença.

Dit això doncs, quina era realment la finalitat d’aquest polítics que ens han volgut vendre la prohibició com a un avenç de llibertat i igualtat?  Trepitjar la religió, i perquè no dir-ho, els símbols religiosos musulmans i culturals.

Heu notat dones, sense burka ni niqab, sabor a llibertat?

Què és pitjor? La ignorància o la indiferència? -Ni ho se ni m’inporta.

Ens trobem davant d’una societat, més concretament d’una classe mitjana que ha millorat durant aquests anys, sense treure la “crisi” que portem al darrere tants anys, o això diuen. L’estat del benestar, existent a Espanya ha provocat la despreocupació polític-social d’una gran massa de la població, allò que diria jo; que neixem i no som nosaltres els que creem el nostre camí, sino que ens ho donen tot fet i som nosaltres els que em de decidir petits detalls per modificar la manera de fer el camí, però sense deixar de fer-lo, no se si m’explico. Quan les persones neixem ja tenim un model de vida a seguir, uns passos, uns obstacles els quals superar, però qui diu que volem viure aquest model de vida que ens estan impossant(ja no dic oferint, seria somiar massa)?

Obviament, si no vius el model de vida que t’impossant, adéu siau els privilegis, avantatges i ajudes, encara que això ja no ho tens sent un autèntic desgraciat seguint el model. El que vinc a dir es que la gent s’ha tornat molt passiva, sempre va a la opció més fàcil, potser més inútil i la millor per els d’allà dalt. Els hi fem un favor a tots aquells que han volgut ser els nostres tetillaires durant tota la vida , és just doncs veure com 20, potser 10 o potser 4 titellaires manegin la teva vida per el seu únic benefici(els diners)?

El capitalisme, creador de la ignorància i la indiferència popular, que durant molts anys ha semblat ser el model més perfecte que hi podria haver a la Terra, no reflexa res més que la injusticia, les mentires i els enganys als més dèbils i alhora més manejables.

És d’esperar amb això doncs, que el benestar del qual hi gaudeixen moltes families espanyoles no és res més que un simple joc per a adaptar-nos en una vida fàcil sense grans obstacles socials, la qual al viure bé et despreocupas de tot el que hi ha darrere d’aquesta societat, dels demés, crean així egoisme, indiferència a 2 passos de tu i ignorància popular. Un joc intel·ligent on la indiferència i la ignorància són els plats preferits del poble.

La censura espanyolista

A mesura que han anat passant els anys els espanyols ens hem adonat que els mitjans de comunicació espanyols ens han amagat coses, mentit i enganyat amb les seves notícies, per sort, la veritat ha acabat  urant per la realitat de la nostra societat. Aixi que era d’esperar que ens ho fessin un cop més i ara començo a pensar que cada paraula que surt de les seves boques,cada paraula que surt dels seus dits ja no és res del que poguem creure, em sento actualment exclosa de la creença dels mitjans de comunicació espanyols.

Els presos de Cuba, “víctimes del règim castrista de Cuba” tornats fa uns dies a Espanya no han parat de donar les gràcies i alabar ara més que mai l’actual Estat Espanyol, sento pena per aquells pocs desgraciats que han passat uns dels anys de la seva vida en una presó de Cuba, segons ells amb condicions inhumanes, amb malalties i fins i tot assegurant haver conviscut amb escarabats, quan realment podrien banyar-se amb milers de dolars nordamericans extrets del mismissim Ronald Reagan, qui va donar diners a un dels presos(treballador de radio amb sede a Estats Units) per fer propaganda contra revolucionària i així anar aconseguint la destrucció de Cuba poc a poc. Així doncs, no em fa cap gràcia que ara es possin a mentir aqui també, quin cara dura d’espanyolista els ha tornat a pagar per fer aquí també propaganda contra Cuba, a qui pretenen enganyar? Clarissimament amb mi no han aconseguit, pero malauradament, la ignorància espanyolista, que actualment esta molt alta s’ha cregut totes les mentides que han volgut assegurar, moltes de les quals surten ben expressades al enllaç següent a youtube, documental on ho explica tot molt bé.

Era d’esperar, doncs, que la gran potència capitalista hagi fet servir un cop més els diners per manipular els mitjans de comunicació per a seguir construint el seu imperialisme tant debastador i popular que el fa tant especial per els Espanyols, els quals, una vegada més, som enganyats com esclaus del capitalisme mundial.

Enllaços al documental:

http://www.youtube.com/watch?v=OfidmSOMy4M

http://www.youtube.com/watch?v=w8EIG85s858